Bloc Valencianista

Amb relació a les eleccions generals del 9 de març i la política de coalicions del BLOC, el Bloc de Progrés Valencianista-BPV hem mantingut i mantenim el posicionament següent:
El BPV vam donar suport a la colició BLOC-Iniciativa-Verds aprovada amb el suport del 80% del Consell Nacional de 22 de desembre de 2007. Amb participació plena quant a candidats/tes per a les llistes en les tres circumscripcions.
En a penes 20 dies, se’ns canvia l’escenari i la proposta de coalicions, que passa a ser BLOC-EU-Verds. El posicionament del BPV respecte d’esta nova proposta de coalició figura en el document que adjuntem més avall. En essència, estos són els plantejaments defensats pels membres del BPV per a no donar suport a esta nova proposta de coalició en el CN de 19 de gener.
En els dies previs a la celebració del Consell Nacional de dissabte passat (19-01-08), la situació de possible entesa entre EU-IU (acord judicial sobre competència per a fer les llistes i conformar coalicions) deixa en evidència i sense sentit un possible acord BLOC-EU.
El Consell Nacional de 19 de gener evidencia que hi ha una part important de l’organització que no veu convenient ni oportú un acord amb EU-IU. En esta ocasió, el suport a la coalició BLOC-EU-Verds és només d’un 69%.
Davant este gir important quant a la coalició electoral i davant els esdeveniments al si d’EU-IU, alguns dels candidats/tes del BLOC per a les eleccions generals en el mateix CN posen la seua candidatura a disposició del partit, per coherència i per tal que ho siguen altres persones més d’acord i més il•lusionades amb eixe nou pacte electoral. Entre ells, els cap de llista d’Alacant i de Castelló al Congrés dels Diputats.
Diumenge 20 de gener, el Consell Federal d’IU ratifica les llistes electorals d’EU (PCE i Independents de Glòria Marcos) i la coalició d’EU amb Izquierda Republicana, que veta el BLOC. Per tant, l’únic escenari possible de coalicions és l’aprovat en el CN de 22 de desembre, BLOC-Iniciativa-Verds.
El BPV, per mitjà del seu president i membre de l’Executiva Nacional, Rafa Beneyto, diumenge mateix trasllada al secretari general del BLOC, Enric Morera, el compromís del BPV amb l’acord i la coalició BLOC-Iniciativa-Verds, i li trasllada, després d’haver fet els contactes pertinents, la voluntat dels candidats triats en el CN de desembre de continuar endavant i de participar, o d’encapçalar en el seu cas, les llistes de la coalició BLOC-Iniciativa-Verds, per coherència amb allò expressat i manifestat de manera reiterada, per compromís amb el projecte BLOC, i per encarar les eleccions generals en les millors condicions de cohesió interna.

Coordinadora del Bloc de Progrés Valencianista

Amics i amigues, de nou ens trobem amb una situació complicada per al BLOC i també per al Bloc de Progrés Valencianista. Si fa a penes 15 dies semblava que al si de l’organització hi havia un ampli consens de com encarar les pròxims eleccions generals, de nou ens canvien el guió. L’últim Consell Nacional s’aprovava el protocol de coalició BLOC-Iniciativa-Verds. Ara s’ens presenta de nou el protocol amb modificacions, al nostre entendre importants:

La coalició serà BLOC-EU-Verds
La presència d’IU en la campanya deixa de ser estratègica i de suport i passa, per tant, a ser-ne de fet, ja que EU pertany a IU, i com a tal hi serà present. Això vol dir que tant l’organització com els seus líders i candidats, d’ací i de l’estat, en faran bon ús. Caldrà vore com interpreten els mitjans de comunicació la participació dels diferents partits de la coalició i a qui donen el protagonisme i el lideratge. Per l’experiència que ja tenim, segurament a EU-IU. Això sí, el màiling serà a càrrec d’IU, com també el còmput dels vots, ja que seran ells qui legalitzen la coalició.
La cap de llista per València, el lloc amb més opcions per a eixir, serà Isaura Navarro (IPV versus EU versus IU). Per cert, Isaura Navarro, contràriament al que s’havia acordat en les negociacins amb IPV, s’ha presentat a les primàries d’EU i, per tant, ha entrat directament en la lluita intestina per les restes i les sigles d’EU.
Ja no és un acord entre forces polítiques d’estricta obediencia valenciana, que supera l’enfrontament actual al sí del Compromís i s’allunya de la guerra interna a EU.

Al nostre entendre, no estem davant de detalls sense importància sinó que alteren notablement l’acord aprovat pel Consell Nacional, el contingut del document Estratègia 2011 aprovat pel BLOC i allò que defensem des del Bloc de Progrés Valencianista.

Ens allunyem de la possibilitat de conformar un veritable Tercer Espai en la política del País Valencià en clau estrictament valenciana. Este canvi d’última hora no ajuda perquè es visualitze eixa opció nova que ens possibilite la triangulació respecte del PP-PSOE.
No aconseguim moderar la nostra imatge. Ben al contrari, la identifiquem encara més amb l’eix de l’esquerra. Això vol dir que ens distanciem de l’electorat més moderat i centrat, el que ens possibilita governar als municipis, perquè queden més a prop del PP i del PSOE.
Continuem lligats a la marca EU en allò que representa de projecte estatal i federal, amb vinculacions clarament centralistes com s’està demostrant en tot el procés de lluita interna al si d’IU.
Lluny d’estar més a prop d’un veritable projecte BLOC, ajudem perquè IU realitze l’enèsima reconversió, ara seguint el model d’Iniciativa per Catalunya. Si finalment, la jugada li ix mitjanament bé a Llamazares, serà més difícil que IPV solte el llast d’EU-IU. Ben al contrari, reivindicaran el seu lideratge al si d’EU i, per tant, serà més difícil que puguem conformar eixe tercer espai tal i com nosaltres el definim. En el millors dels casos, continuarà sent un marc de relació i de col·laboració, conjuntural, en funció dels números electorals.
No cal ni dir que, a més, el procés de lluita interna –i externa- d’EU incidix en la mala imatge que s’està donant a la societat valenciana i a l’electorat. Des de l’endemà de les eleccions de maig que s’està accentutant eixa mala imatge, que estos dos mesos que vénen pot ser caïnita i resolta a mans dels tribunals. Ara mateix, les sigles d’EU estan socarrades i ens arrossegaran a la desfeta. Contràriament al que es defensa des d’IPV i que la nostra direcció ha assumit de manera majoritària que només per presentar les sigles EU ens comportarà un 3% dels vots.

Per al Bloc de Progrés Valencianista, per tant, se’ns presenta una altra decisió difícil. És a dir, evidenciar estos aspectes i, en coherència, no recolzar este nou acord electoral.

Des de la Coordinadora del BPV, entenem que cal continuar amb el nostre projecte, que és el projecte BLOC, i que ens correspon incidir-hi, tal i com tenim aprovat en els diferents documents; per això pensem que el BPV NO POT VOTAR A FAVOR D’ESTE ACORD. Però també és molt important que això es visualitze al si de l’organització, encara que ara mateix no siga des de la majoria. Penseu per un moment cap on aniríem si tampoc nosaltres mantinguérem un posicionament més definit. PER AIXÒ ÉS IMPORTANT LA PRESÈNCIA DE TOTES I TOTS ELS MEMBRES DEL BPV QUE SIGUEN CONSELLERS I CONSELLERES DISSABTE QUE VE AL CONSELL NACIONAL PER TAL DE FER-NOS SENTIR I TINDRE UN SUPORT COM MÉS AMPLI MILLOR.

Coordinadora del Bloc de Progrés Valencianista

País Valencià, 16 de gener de 2008

Uns dies abans de la celebració del 9 d’octubre de 2006, ara fa aproximadament un any, una vintena de militants i càrrecs públics i orgànics del Bloc feien pública la Declaració Constitutiva del Bloc Valencianista, un nou corrent ideològic i orgànic al si del BLOC. Després del període d’adhesions, el 24 de març de 2007 se celebrava l’Assemblea Constituent amb estos principis bàsics:

La relació financera dels valencians amb la hisenda central, es a dir les inversions i transferències rebudes del govern de l’Estat front els impostos pagats, resulta negativa des de ja fa molts anys. I per tal de capgirar esta relació no es suficient que es revise la distribució de les inversions de l’Estat en funció del percentatge de població que representem els valencians. El dèficit fiscal valencià amb la hisenda central es molt mes important que l’augment de les inversions que reclama el govern de la Generalitat. VEJAM PRIMER LES XIFRES. LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA INVERSIÓ PUBLICA DE L’ESTAT efectivament realitzada entre els anys 1997 fins 2003 (dades de la Intervenció General de l’Estat) mostra que la mitjana destinada al País Valencià sols alcança el 5’15 % del total, molt lluny del percentatge que representem en PIB i població (10’6 %). Es a dir, portem molts anys rebent inversions de l’Estat per la meitat dels que ens correspon. Així s’explica la dotació tan dolenta  d’infrastructures al nostre país. A estos anys les comunitats autònomes mes beneficiades foren Andalusia, Madrid i Castella-Lleo (les dos ultimes governades pel PP). Mentre al govern central manava el PP, els responsables de la Generalitat, que també eren del mateix partit, callaven i miraven cap altre lloc. El govern de la Generalitat ara demostra ser mes un instrument polític al servei de la campanya electoral del PP, que un eficaç defensor dels interessos de les valencianes i valencians. 

LA INVERSIÓ PUBLICA ESTATAL CAL QUE ES DISTRIBUIXCA ATENENT CRITERIS CLARS, TRANSPARENTS I PERMANENTS, PER A EVITAR QUE DEPENGA DE LA NEGOCIACIÓ POLÍTICA anual en funció del color polític i del cicle electoral. Per açò resulta bàsic i fonamental disposar de la publicació de les balances fiscals entre les diferents comunitats autònomes i la hisenda central. En este aspecte torna a fallar el govern valencià del PP, ja que ara demana transparència sols a la distribució de la inversió publica de l’Estat, i no recolza la solució mes clara i transparent, i fins i tot mes important des del punt de vista quantitatiu, la publicació de les balances fiscals entre totes les comunitats autònomes i el govern central i l’eliminació del dèficit fiscal valencià, mitjançant la reforma de la Llei Orgànica de Finançament autonòmic (LOFCA). Cal recordar ara que el Congres dels diputats espanyol, ja fa deu anys, amb l’abstenció del PP, que en aquell moment estava al govern, va aprovar la resolució numero 34 del debat sobre l’Estat de la Nació, celebrat el 24 de juny de 1997, en la que s’instava al govern per que publicara periòdicament les balances fiscals de cada una de les comunitats autònomes amb la hisenda central. Des de llavors ni cas, ni amb el PP ni ara amb el PSOE. TORNEM A LES XIFRES. LES ÚNIQUES BALANCES FISCALS PUBLICADES A L’ESTAT ESPANYOL relatives al període 1995-2002 ho ha fet a Madrid la fundació privada Funcas, que edita les estimacions que realitzen Alcaide i Alcaide (2003) en base al criteri del benefici (la inversió i la despesa publiques s’imputen territorialment en funció dels beneficiaris potencials, per exemple la inversió als museus de Madrid s’imputaria entre totes les comunitats autònomes en funció del percentatge del seu PIB). En este estudi el dèficit fiscal del País Valencià amb la hisenda central era l’any 2002 de 1.927’4 milions d’euros, aproximadament el 2’4 % del PIB. Atenent el criteri del flux monetari (la inversió i la despesa publiques de l’Estat s’imputen directament en el territori on es realitzen, i així la inversió als museus de Madrid s’imputaria íntegrament a la seua comunitat autònoma) s’han calculat les balances fiscals fins l’any 2000 (Fernández 2003) i el resultat es de nou un dèficit fiscal per al País Valencià de 3.762 milions d’euros l’any 2000, aproximadament el 6’3 % del PIB. Mes recentment Guillem López Casasnovas i Jordi Pons Novell han publicat un estudi on calculen la capacitat/necessitat de finançament de les comunitats autònomes per al període 1995-2003. Per al País Valencià obtenen una necessitat de finançament mitjana anual del 2 % del PIB. Per acabar esta col·lecció de xifres, amb dades del Ministeri d’Economia i Hisenda de l’any 2004 sobre un índex 100 que representa la mitjana espanyola, el País Valencià recaptava en impostos que cedia a la hisenda central 99, mentre que l’Estat ens retornava amb l’actual sistema de finançament autonòmic sols 91, vuit punts menys. Ací ja estem parlant de mes diners i durant molts mes anys, que al cas sols de les inversions anuals dels pressupostos generals de l’Estat. 

PER A RESOLDRE ESTA CONTINUA DISCRIMINACIÓ, CAL UNA REFORMA COMPLETA I NO PARCIAL DE LA LOFCA que contemple una major distribució dels recursos tributaris de la hisenda central, mes corresponsabilitat fiscal per a les comunitats autònomes, així com clarifique els criteris de distribució territorial de la inversió publica estatal. Els valencians necessitem un sistema de finançament que atenga principis lògics de solidaritat interterritorial, equitat, suficiència, anivellament de les rendes familiars per càpita a igual esforç fiscal, revisió del saldo fiscal deficitari si la renda per càpita se situa per baix de la mitjana, etc. Els polítics valencians, tant del PP com del PSOE, no aprofitaren una ocasió d’or que disposaren amb la reforma de l’estatut. Resulta incomprensible l’errada comesa de no definir a la màxima norma de l’autogovern dels valencians el model de finançament que necessitem, conforme ho feren altres comunitats autònomes. Per això ara l’actitud política del govern de la Generalitat respecte del finançament autonòmic no es positiva, ja que prefereix la confrontació amb els models defensats als estatuts català i andalús (malgrat que el seu partit l’haja recolzat), que fer una proposta concreta sobre el model de finançament que necessita la societat valenciana per al seu progrés social just. Fins i tot ha estat incapaç de presentar un diagnòstic sobre els problemes de l’actual model de finançament autonòmic per als valencians al Consell de Política Fiscal i Financera, com es va comprometre l’any 2006.  L’elevat endeutament de la Generalitat i la baixa dotació d’infrastructures son preocupacions generalitzades entre els valencians, i encara que siga sols per açò considere que es necessària i urgent una proposta de reforma estrictament valenciana de la LOFCA, que sorgixca del debat i consens del parlament. Rafael Beneyto Cabanes. Economista i membre de l’EN

Levante-emv, divendres, 9 de novembre de 2007